Consells

He de reconéixer que este blog té una doble funció. D'una banda és una manera ràpida i fàcil d'explicar als meus tot el que em passa. D'altra, és una font d'informació que potser poden aprofitar els pobres animalets que s'estiguen plantejant vindre a Tolosa d'Erasmus.

Estic segura que d'ací uns mesos, quan isquen les convocatòries del programa Erasmus, hi haurà molts estudiants que es plantejaran vindre a Tolosa. Sobretot els de Barcelona: xe, si està ahí al costat. I m'han dit que és barat i no fa fred. No ho feu, per l'amor d'un porc. Feu-me cas. Si sou futurs Erasmus i encara esteu a temps, busqueu qualsevol altra destinació. Lyon, Romania, el Congo, és igual. No cometeu el mateix error que jo. 

Tolosa és una ciutat molt bonica, és veritat. La gent, en general, és amable, el transport públic és relativament barat i la vida no és gaire més cara que a Barcelona. I fins ací els punts positius. La resta ja vos la podeu imaginar si heu llegit alguna altra entrada. L'organització a la Universitat Le Mirail és un CAOS. Ningú sap res, ningú vol saber res. Els únics que t'ajuden són els de l'EIMA (Erasmus International Mirail Association), estudiants voluntaris que fan el que poden per tu. Però clar, són estudiants i són voluntaris. No poden buscar-te els horaris, ni signar-te papers, ni fer-te classes. I els que ho haurien de fer (administratius, coordinadors i professors), la gran majoria no en tenen ganes. Perquè vos feu a la idea, per a confeccionar-te els horaris has d'anar classe per classe (això és, si la classe existeix, perquè sovint arribes i no hi ha ningú, misteris de la vida) i demanar al profe si t'hi vol acceptar. A mi ja m'ha passat més d'una vegada que no, i et diuen que busques els horaris de dilluns i divendres i de bon matí, que són els grups que estan buits (evidentment, perquè els francesos no els trien). Però clar, fer 4 classes simultàniament un dilluns de matí és complicat, així que et toca renunciar a assignatures i buscar-te'n de noves, i tornar a demanar permís, i tornar a parlar amb la coordinadora de la teua universitat d'origen per si et vol convalidar. I així arriba el 4 d'octubre i només has fet DOS CLASSES. I mentrestant, els teus companys de Barcelona que estan d'Erasmus a Itàlia, Romania o altres ciutats de França, t'expliquen que estan tan bé i més. I tu no pots fer més que maleir el moment que vas pensar "Tolosa està propet".

Supose que no em fareu cas. Qui fa cas a una boja que escriu un blog cap a potencials Erasmus per a desanimar-los? Creiem allò que volem creure. I ningú no voldrà creure's açò. Així que, si no preteneu escoltar-me (o si heu descobert açò després de signar el conveni i ja no esteu a temps), seguiu llegint.

Habitatge: no sigueu tan innocents com jo. No espereu que el CROUS vos assigne una plaça en una residència. Ho faran tard, a mitjans de juliol, quan ja no tingueu on triar i vos hagueu de contentar amb l'habitació més miserable de la residència més miserable. I això si ho fan, perquè correu el risc de quedar-vos sense plaça. El millor és que, només tingueu clar que vos han acceptat a Tolosa, reserveu una plaça en la residència que vos vinga millor. Pagareu el mateix que si vos l'assignen ells i el resultat serà més bo. 

De les residències no en sé gaire. Només vos puc dir que eviteu Chapou a tota costa. La part renovada no està malament (habitacions noves, cuina, lavabo, preu assequible), però la part vella és miserable. Lavabos compartits, dutxes compartides, cap mena de cuina, ni individual ni compartida, paneroles en moltes habitacions... Recorde una conversa amb ma mare:

-Mama, açò és com la mili.

-¿Perdona? En la mili comían.

Sí, pagues poquet, però t'acaba eixint car. Et gastes més diners menjant fora i comprant-te plats preparats que si tingueres un fogueret com en qualsevol lloc del món. A més, no queda a prop de gairebé res. Si estudies al centre, tens mitja hora a peu (o mitja vida en autobús). Si vas a Le Mirail, els dies bons tardes tres quarts d'hora. Els dies que plou, que hi ha embusos, ja pots alçar-te a les 6 del matí que arribaràs tard a classe.

De la resta, només m'han dit que el barri on està la residència Les Humanités (al costat de la universitat Le Mirail) no és gaire recomanable. I m'han parlat bé de la residència Arsenal, però no puc confirmar res. La zona Esquirol de nit fa molta por. Això sí, trieu una residència del CROUS quan encara queden places, perquè les residències privades són carííííssimes. 

Porteu roba de tota mena, la temperatura canvia molt de la nit al dia. A principis d'octubre, he vist la mínima a 9 graus (de dia) i la màxima a 27. El Frenadol ha de ser un must have a la vostra maleta.

Si encara esteu disposats a seguir les meues passes, benvinguts. Amb un poc de sort, quan llegiu açò jo ja hauré tornat a Barcelona, amb la meua xaranga, la meua colla, el meu xic i el seu gos, la meua amiga boja addicta a la gespa, el meu barri de Gràcia, el meu metro de 879454126 línies que em porta a tot arreu, el meu Mediterrani a prop, el meu putxero dels dies freds... Ais. Nostàlgia.