Horaris constitucionals

Abans de començar tot este merder de l'Erasmus jo estudiava a la UAB. No era una universitat perfecta, ja ho sé. I sé que diuen que quan enyores un lloc te l'imagines molt més idíl·lic que no és en realitat. Però analitzant objectivament tot el qeu m'ha passat els últims dies, puc dir que la UAB (o, si més no, la FTI) està mil vegades millor organitzada que la Universitat de Tolosa II (Le Mirail).

Començant per l'arquitectura, l'altre dia ens van explicar que el campus on estem el van dissenyar per a Algèria, on no fa tant de vent ni fred com a Tolosa. Per això quan anem d'una classe a l'altra hem de passar per corredors a l'aire lliure que em fan presagiar bona cosa de refredats quan arribe l'hivern.

Pel que fa a l'administració, no tinc manera de descriure com enyore la meua facultat: xicoteta, acollidora, ORGANITZADA. A la FTI, els despatxos s'agrupen en una banda de l'edifici i, les classes, a l'altra. Els professors tenen un despatx assignat i unes hores de tutoria. Ja ho sé, no tots les respecten, però la majoria accedeixen a concertar una cita amb tu per e-mail o per telèfon. Ací m'han contestat ben pocs professors els correus, i trobar-los als despatxos és difícil (si tenen horari de tutoria, ho dissimulen molt bé).

Després està el tema de la “mudança” dels departaments. Si canvies un departament de lloc, collons, informa'n tothom. Perquè estic farta que quan pregunte pel departament d'anglés m'envien al maleït edifici 13 quan allò està farcit de cartells que diuen “EL DEPARTAMENT D'ANGLÉS S'HA CANVIAT A L'EDIFICI 31”.

Ací la màxima és: tothom té feina però ningú treballa. No m'estranya que no tinguen atur. Perquè vos feu a la idea, vam veure una “paradeta” de gent del SUAPS (el que seria el SAF a la UAB, una mena de gimnàs per a estudiants) que se suposava que informava els interessats. Hi havia potser unes 20 persones assegudes en aquelles taules plenes de pamflets i flyers, i la majoria no tenien a ningú que els consultara. No estaven precisament desbordats de feina. Clara els va preguntar com podia inscriure's. Sabeu què li van dir? “Mira-ho a internet”.

Va ser un d'aquells moments que ens vam quedar tan gelades que no sabíem què respondre. Si haguérem tingut capacitat de reaccionar, li hauríem pogut preguntar “i aleshores què se suposa que fas tu ací? Per què munteu una paradeta d'informació si tota la informació que ens podeu donar és que ho mirem en internet?”. Doncs com el SUAPS, a tot arreu. T'envien d'un lloc a un altre i ningú no vol assumir cap responsabilitat.

Després, i tant, tenim les frustrants converses amb la senyoreta de la recepció, que se suposa que és l'encarregada de guiar-nos quan anem perduts.

-Bon dia. Perdone, on són les classes de japonés?

-On diguen els horaris.

-Diuen que a l'edifici 13, però...

-Doncs al 13.

-Però és que ja hi he anat i no hi havia ningú.

-Doncs no hi puc fer res. És el que diguen els horaris.

El tema de japonés el vam resoldre de la següent manera: vam vore passar uns catalans, els vam preguntar si ens podien ajudar, ells ens van portar a classe de Català. La profe (catalana) ens va dir com arribar als departaments de llengües. Resulta que havíem de passar per un corredor que no havíem creuat mai perquè, segons els cartells, estaven PROHIBITS AL PÚBLIC. Allà vam trobar de miracle el departament de japonés (preguntant porta per porta, i en algunes portes vos jure que feien com si no ens hagueren vist i no ens responien), on ens van donar uns horaris bons, que NO eren els mateixos que hi havia a la paret. I la pregunta és, si modifiqueu els horaris, per què collons no pengeu els bons a la paret?

He arribat a la conclusió que els horaris ací deuen ser com la Constitució espanyola, que no es poden canviar encara que estiguen desfasats...