Vos trobaré tant a faltar com a una bona diarrea

Encara hi ha algun despistat que em pregunta com em va l'Erasmus. Això m'és igual. Entenc que no tothom té temps (o ganes) de llegir-se les entrades del blog o els estats de Facebook que publique constantment. El que em rebenta és que em diguen que la vida Erasmus és genial i que sóc jo qui no sé aprofitar-la. Per ahí no passe.

Chapou, la residència on visc, és el lloc més insalubre i abandonat on mai he tingut la dissort de gitar-me. No cal que torne a parlar de la merda que em trobe al lavabo, dels mocs i els pèls de figa enganxats a les portes. No sé si he comentat que la bugaderia no la neteja ningú mai (i açò ho sé no només per la runa que hi ha acumulada, sinó perquè m'ho van dir els administratius de la residència). Fa poc m'hi vaig trobar l'aranya més gran que he vist mai. I si et cau un calcetí a terra, més et val que el tornes a rentar. No vos podeu imaginar com està allò de brut.

Tot això és, en gran part, culpa del CROUS, la institució que administra les residències públiques, i de les empreses que contracta per a fer-ne el manteniment. Com es menja que ningú haja netejat la bugaderia, per on hem de passar TOTS els residents (ningú no té rentadora pròpia) constantment? Això vol dir que l'empresa que s'encarrega de la neteja fa les coses a mitges i al CROUS li la bufa. Li la bufa molt. El nostre benestar? Ja veus. Mentre paguem el lloguer, tant se val.

Però no tot és culpa del CROUS i els malparits que contracta. Els pèls de figa a les portes dels lavabos no els posen ells. Parle de la gentola amb qui (per desgràcia) m'ha tocat viure. Els porcs que embruten les zones comunes, que deixen les seues bosses de fem al corredor, que són incapaços de fer córrer l'aigua després de cagar. I que, per si fóra poc, a més de porcs són un tall de maleducats i no coneixen el respecte ni la convivència.

Fins ara no m'havia queixat del soroll perquè considerava que tenia prou de sort. A part d'algú que parlava per telèfon al corredor ocasionalment i alguna conversa a deshora al pis de dalt, no em molestaven. Comparada amb l'escàndol que hi havia constantment a altres plantes de l'edifici, la meua planta em semblava de les més tranquil·les. Ahir, però, algú va tindre la brillant idea de fer una "festa" (o vés a saber què) en una habitació. Se'ls escoltava cridar, parlar i riure des de la meua, a l'altra banda de la planta. Quan vaig anar al lavabo vaig vore que no només hi havia gent dins de l'habitació, sinó també fora, perquè no hi cabien. Devien ser unes 20 persones en una habitació de 10 metres quadrats.

El que més ràbia em fa, potser, no és el soroll de nit (que també, perquè m'agrada dormir i despertar-me descansada) sinó la legitimitat que es pensen que tenen. Vaig posar una queixa al grup de Facebook de la residència i hi ha alguns que han tingut la barra de respondre'm coses com "és cap de setmana...", "vés a comprar-te taps per a les orelles" o, la millor de totes "si et deixen dormir 6 dies a la setmana, deixa'ls fer festes l'altre!". Increïble. No només falten al respecte, també volen tindre la raó. I damunt s'ho prenen amb orgull, amb l'arrogància de qui creu que té la veritat absoluta. Per a ells, la vida universitària no és més que la festa, l'alcohol, tindre molts amics llepa-culs que es facen fotos amb tu per a penjar-les al Facebook i donar a entendre que tens una vida social activa i destructiva, com cal que siga quan estàs d'Erasmus.

Si l'Erasmus és això, vos el podeu fotre pel cul. Quan per fi torne a ma casa, vos trobaré tant a faltar com a una bona diarrea.